dibuix Naoko

NAOKO NAKAMOTO 1953-2015

Se m'amunteguen les paraules, però només en diré unes poques.  De la Naoko se'n pot fer un llibre, un llibre d'aquells gruixuts, ple d'emocions, aventures i reflexions sobre el sentit o contrasentit de les coses.

La Naoko es mereix que ningú no l'oblidi, i que aquells que no han sabut mai de la seva existència descobreixin el que es van perdre. La vida s'expressava amb força a través d'ella, de les seves paraules i fets. Els seus ulls capturaven la vida, les seves mans la interpretaven amb dolçor.

Els que la vam conèixer sabem que va valer la pena creuar-se amb ella i que formés part, petita o gran, del nostre viatge.

La nostra llarga conversa va durar gairebé vint anys. Va ser una tertúlia que s'interrompia i reprenia cada cop que ens trobàvem. Parlàvem durant hores de tot allò que ens agradava, d'art i cinema, de ciència ficció, d'en Miyazaki, de la Barcelona que es perdia i no tornaria mai més...

La majoria de gent pensarà que la seva vida no va ser fàcil. Això és cert. Especialment en els darrers anys, quan les circumstàncies se li van posar més d'esquena que mai. Però volia sortir-se'n malgrat tot, i la seva il·lusió empenyia i contagiava. El que més li dolia era no poder treballar, els molts mesos que el tòrcul va estar aturat, els dibuixos que s'amuntegaven al seu cap i la seva ma no tenia ocasió de dibuixar...  tot i això, seguia endavant, i somreia fins i tot en els pitjors moments.

Si hi ha hagut una artista amb les majúscules més grans del món, aquesta ha estat la Naoko, entranyable, divertida, rebel... La seva obra és meravellosa, fascinant, i ja no en tindrem més.

Ella era -és i serà sempre- un esperit lliure, i això no ho oblidarem.

Una abraçada forta i llarga, Naokito!

home | imatges | liber monstrorum | kalathos
2001-2017 Anna Ribot Urbita - Alguns drets reservats
Creative Commons License